Ara que els versos
s’escriuen sols.
Ara que les cendres
esperen per si venen
nous focs.
Ara que els llavis
volen oblidar els vells petons
i besar de nou.
Ara que el jorn
m’apropa al roser de nou.
Ara que encara penso
en estimar-te.
Ara que encara estic sol.
Ara que vull sentir
la teva veu un altre cop.
Ara,
he de deixar marxar el sol
i que demà em digui
com estàs
i si penses amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada