S’escapen els llavis
quan et vull besar.
Jugues amb mi
i somrius quan guanyes,
mentre em deixes
el lleuger regust de la boca
per esperar-te fins el final.
Sempre hi ha un somriure
quan et miro
i uns llavis
que em demanen petons
sense jugar.
La teva ànima
de jovenalla eterna
no pot deixar escapar
ni un bes a l’aire,
i si s’escapa el reculls
i me’l tornes a donar.
Ai! Quan petons,
haurà recollit l’aire
que anaven dirigits
als meus llavis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada