Diu la tarda que vol ploure
i jo no se si sortir
i viatjar entre les ones
que cauran del cel
o navegar
entre la blanca escuma
dels fulls nets
i esbiaixar mots a l’atzar
per veure si em surten versos
que parlin de tu,
o cançons
que em bategin silencis
on em perdo,
cercant els records
que em queden
com a penyora
de l’ahir que vaig perdre.
Diu la tarda que vol ploure
i jo me la crec,
només dubto
amb que vull fer,
si remullar la consciencia
amb les paraules perdudes
entre els llavis acariciant-se
i marxar a l’aventura de l’oblit,
o quedar-me a cobert
i inventar-me
un nou futur tenyit de la tinta
o del carbó de l’estri
amb que ho escrigui.
Tot anirà envoltant-te,
recordar,
oblidar,
mots que es perdin
o paraules que neixin.
Tot remullat amb gotes de pluja
o salobres gotes
regalimant galtes avall.
D’una manera o altra
quelcom anirà morint a la gola,
faci el que faci.
https://desdeminoray.blogspot.com/2023/03/nacen-nuevos-muertos-en-mi-garganta.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada