Deixa’m somiar
que faig i desfaig
aquest actes
del que tan poc
t’agrada parlar-ne amb tu.
Saps que el meu cos
demana que siguis tu l’actriu
d’aquests actes
de plaer contingut,
però el teu comportament
en desmereix la seva virtut,
si es que fer-ho d’amagat
i d’escàs pensament
en permet alguna alegria
més enllà dels dits.
Estàs absent amagada
com el cantó esgaiat
d’una cantonada antiga.
M’amagues els mots amables
que un amant diu a cau
d’orella del seu estimat
i em fa patir
aquesta mancança continuada.
Com l’absència
del que recordo suau
de la teva pell
i de la calidesa
que com efluvis
en sortia dolçament
del seu contorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada