Io non posso stare fermo con le mani nelle mani E per poi farle cantare, le canzoni che ha imparato Poi corriamo per le strade e mettiamoci a ballare Perché Margherita è dolce, perché Margherita è vera
|
No puc seure quiet amb les mans plegades Tantes coses que he de fer abans que arribi demà I si ja està dormint no puc descansar M'asseguraré que quan em desperti ja no pugui oblidar-me Perquè aquesta llarga nit no sigui més negra que negra Fes-te una gran lluna dolça i omple tot el cel I perquè aquest somriure seu torni a tornar Brilleu el sol demà al matí com encara no ho heu fet I després fes-li cantar les cançons que va aprendre Li construiré un silenci que ningú no ha sentit mai Despertaré tots els amants, parlaré hores i hores Abracem-nos més fort, perquè ella vol amor Després correm pels carrers i comencem a ballar Perquè vol alegria, perquè odia el ressentiment I després acolorim totes les parets amb galledes de pintura Cases, carrerons i edificis, perquè li agraden els colors Recollim totes les flors que ens pot donar la primavera Fem-li un bressol, per estimar-se quan és la tarda Aleshores pugem al cel i li fem una estrella Perquè la Margherita és bona, perquè la Margherita és bonica Perquè la Margherita és dolça, perquè la Margherita és veritable Perquè la Margherita estima, i ho fa tota la nit Perquè Margherita és un somni, perquè Margherita és sal Perquè la Margherita és el vent i no sap que pot fer mal Perquè la Margherita ho és tot, i ella és la meva bogeria Margaret, Margaret Margherita, ara és meva Na-na, na-na, na-na-na La Margherita és meva
|
Comença la nit i vull estimar-la com mai l’estimada, fer-li un món a mida perquè junts visquem tots el dies, totes les hores, tots els instants. No puc regalar-li els estels perquè són seus, i també les flors de tot l’any, la mirada que em regala a cada moment tots els colors i més. Perquè sempre l’estimaré, vull cosir-li al cos un vestit de petons, i un mantell de carícies, un flaire de mirades per poder dormir junts. Ella vull que sigui meva, vull que em digui amor t’estimo com tu a mi i ompliré de versos les parets. Faré que el cel sigui etern i sempre més podrem estar junts. Perquè sinó ella m’estimaria i em donaria la mà cada nit, quan estem junts? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada