Cada matí quan vaig a caminar,
amagat rere una gran roca,
m’espera amagat
com un bandoler un ametller florit,
com n’és de bonic.
Cada flor, em recorda la boca oberta
esperant un bes,
i cada pètal una carícia sobre la pell.
Cada matí, neix de nou l’esperança
de trobar-lo amagat i em recorda
que pot ser igual que ahir,
creix la seva fragància,
i espero que un matí li facis companyia,
allí a la bora, esperant-me a la vora
de la soca sota les branques florides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada