Baixa el riu lànguid,
entre brossa
de fulles i pensament llençats
a l'aigua
a morir en la mar receptora.
L'espera la mar
com una mare comprensiva,
vers un fill pròdig
reticent a tornar al ventre
i desaparèixer.
Com desapareix
el silenci en el remor
somort de les paraules
exultants i joioses.
Com es fonen els cossos
en la nit etèria dels silencis.
Com desapareixen mots i versos
en el fons verge dels fulls
que amaguen pensaments i deliris.
Com ens fonem
nosaltres mateixos
en un temps
que no descansa per a engolir-nos.
https://desdeminoray.blogspot.com/2022/06/la-palabra-viva.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada