Netejava com cada setmana
l'espill del rebedor,
el drap i l'aerosol
passades amunt i avall,
feia la feina amb el mateix esme
que li quedava
des que va marxar..
Un cop ben net,
s'aturava un moment
i creia veure'l de nou entrant
per la porta del carrer
carregat amb la bossa
del que havia comprat,
deixar-ho al terra
i abraçar-la amb força
deixant en els llavis
un bes com un segell.
Un instant tant etern
que l'eternitat
semblava un instant
curt i fugisser.
Aquell espill
era la seva memòria viva
on guardava en calaixets
tot els seus records..
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-espill.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada