Em tanca el cor
una porta aferrissada
Es feta de por
i absència.
De paraules
i petons oblidats.
Però tinc una casa
en un poble antic, amb un riu
que hi passa dues vedades,
fitxa't si n'és de bonic.
que té una porta tancada.
Un forrellat, i una clau grossa
en preserven la integritat.
La fusta la va serrar
el fuster més vell de la família,
el ferrer en va fer el tancat.
I dins es va quedar
la història que mai s'ha acabat.
La porta, cada any més vella,
s'ha d'anar arreglant.
Queda dins l'aire impregnat
ara de pols i humitat,
però abans,
era plena d'humanitat.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/06/vermell-de-records.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada