Destrio mots d'un vell sac que tinc,
la teva mirada em diu, ara vinc.
Jo espero intranquil mirant
com t'apropes,pausada,
volant els cabell al vent.
Hipnotitzat no trec els ulls
dels llavis, si jo pogues
et robaria un bes.
Tan sols un
i guardar per sempre el regust
en el record
i anar morint poc a poc
de gratitud.
Ja ne'ts d'aprop.
i com un llamp
em deixes encantat
amb els llavis als teus
enxampats.
Dolces cireres
el teus llavis,
fresca síndria
la teva boca,
el paradís s'esgota
ja he vegut
fins la darrera gota
del teu verí.
Aquest bes que m'has donat
a una mort dolça
m'ha condemnat.
T'arregles el tirant
poses els cabell en lloc
i amb un petit somriure,
marxes caminant carrer avall.
Dolces cireres
el teus llavis,
fresca síndria
la teva boca.
Ara tinc un bes per tornar.
https://arturdisseny.blogspot.com/2022/05/et-dec-un-peto.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada