Deix de mirar-te en el toll

Deix de mirar-te en el toll

que la pluja ha pintat al terra

per veure-hi

el teu mirar solitari.

Deixa de mirar-te

o no et creixeran

les ales de fada,

ni es faran punxegudes

les orelles.

Deix de mirar-te

o el pols màgic no sortirà

de les teves mans

i seràs una altra mortal

que ningú mira.

Ets la fada

que cada nit m visita i no veig,

però em fa sentir al cor

les belles paraules

que de vegades escric,

i de vegades són esborranys,

però sense la fada

de les paraules dolces

qui seriem nosaltres.

Tinc necessitat de tu,

encara que no sempre et vegi,

però realment,

sempre et sento a prop meu

i m’ensenyes,

petita, a estimar,

amb mots,

amb presència,

encara que a cops

no et vegi.

Vine cada nit,

cada dia,

cada vesprada

o a la matinada

amb la rosada,

que bell sentir-te

tant prop meu

a cada instant.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/04/invisible.html