Mans nues i velles,
arrugades, venes eixint
sota la pell
com serralades,
camins d'ossos i tendons
músculs forjats
a força d'anys i treballs.
Malaltes, cansades,
però tendres.
Font de carícies
i de vegades grotesques
articulades,
doblegades pel dolor.
Porten escrita una història
que no sabem llegir,
que no volem entendre.
Que lluny queda el nadó
que les va estrenar.
L'infanto de les primeres joguines
entre els dits.
L'adolescent estrenant la pell
del primer amor.
Lles mans iniciàtiques d'una feina
plena d'il·lusió.
Les que crearen la família
que ha anat creixent i volant
escampant-se en un mon global.
Les mans de gaiates amigues,
Aixades d'horts jubilats
que mostren les velles ferides.
Mans que pinten i cusen
que fan i desfan,
però sense oblidar mai,
les mans que sempre estimen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada