Un nou matí mirant
més enllà de la finestra oberta,
pensant.
Pensant amb tu,
que faràs des del darrer moment
en que em vaig comunicar amb tu.
Cauen nous dubtes
més enllà de la necessitat.
Un munt de preguntes em surten
com un vòmit no desitjat.
Flors de tres pètals q u e,
que m’inciten al temor
i la por de perdre’t.
No fa falta viure al desert
per saber que tens les temptacions
a l’abast de la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada