Tanca la nit el silenci
i s’escapa lànguidament
el so escales avall.
Un pas sona
junt a un altre
i un reguitzell més
van sonant,
a cada moviment
sembla tenir pressa
pel ràpid tarannà
de les passes,
i potser també pel neguit
dibuixat al rostre.
S’escapa d’un ahir
que no vol recordar
d’un amor fugit
que ara cerca
amb la velocitat
del temps perdut.
Dubta entre seguir buscant
o esperar assegut
en qualsevol
barra de bar
amb un got a la mà
mig buit,
d’un líquid fort
que li crema la gola
com l’amor
li crema el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada