Un dia d’abril
solejat festiu,
el sol encara
aguanta
ferm al cel.
La tarda
càlida
dóna per recordar
i el pensament
vola envers teu.
Voldria creure
que no han estat
les darreres
carícies,
els últims petons.
La senyal d’un adéu
anunciat,
d’una crònica sabuda,
d’uns ulls plorosos
amagats
entre la boira pretèrita.
El record sempre
em torna a tu,
i l’esperança
segueix enganxada
a la teva ombra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada