dimecres, 18 de maig de 2016

Granat ja està el maig,





Granat ja està el maig,
ombrejant la tarda,
i fita des del finestral
obert a ponent,
esperant la fugida lenta
d'un sol gairebé absent.
Cauran persianes,
es tancarà
el darrer finestró
i t'esperarà.
Entraràs qui sap si...
furtiva d'un amor
que la lliga,
per trobar-te
amb un que et fa lliure.
La nit es vestirà
amb llençols de setí,
i cobrellit de cotó,
ni tant sols la lluna
et veurà estimar.
Cauran com fulles seques
les peces de roba,
i escampades
com pètals de colors
faran camí vers
el instant íntim.
Nua en ta maduresa,
càlida en els petons,
tranquil·la en les carícies.
Descobriràs
de nou el valor
del temps engabiat.
I oferiràs,
com sempre ho fas.
T'oferiràs
i ell ho veurà.
Retornarà
vers el teu cos bell,
tot allò que has ofert,
i la nit es farà silent,
i l'aire serà pell
i el cos serà calor
i el moviment goig.
Les hores es faran minuts
i podràs restar amb ell,
la nit promesa,
el plaer cobert,
l'un dins l'altre
com ànimes siameses,
com els dits
que no paren de ballar,
com els llavis
que cerquen
infinits camins i racons.
El cor vell
que no es cansa d'esperar,
les mans que tremolen,
els dits
que escriuen t'estimo
en la vall
de l'esquena reposant.
Amor,
un mot
que s'escriu un cop a l'any
amb ploma de pell i carn
en el teu cos tibat,