dissabte, 7 de maig de 2016

El mar et besa





El mar et besa
i se'n va,
i torna jugant
a buscar el bes
i deixar-lo escapar,
eternament condemnat,  
a estima't,
dolça condemna,  
venint i marxant,
el mar s'ha fet vell
i encara et vol estimar.
Llisca el mar
com la mà freda
que et vol acaronar,
i de cada carícia
un còdol en fa,
per poder comptar
els petons
que t'ha deixat anar.
I sabràs quin bes
és el darrer,
pel somriure gravat,
que el ball etern
del vell mar,
amb el temps passant,
desfà.
http://sargantanastones.blogspot.com.es/2016/05/aixi-comenca-tot.html

1 comentari:

sargantana ha dit...

m'encanta
gracies per la paraules i per la companyia

un bes