diumenge, 8 de maig de 2016

El mar fort




El mar fort
et regala còdols
que escolten
les veus del món
i de nit senten
les sirenes cantar.

Els meus,
són còdols de riu,
que l'aigua
em deixa per somiar.

De nit
quan la lluna pinta
d'argent
els teus i els meus,
jo surto a comptar,
i cada còdol
té un estel,
i cada estel
es fa record,
i el record
em pinta absències
que jo voldria oblidar.

Els teus,
ballen de nit
amb ones juganeres
que els volen pentinar,
i no recorden pas
quan eren còdols
al meu costat,
i em sentien dir
que mai et deixaria
d'estimar.
 http://sargantanastones.blogspot.com.es/2016/05/aixi-comenca-tot.html