Dia a dia vam fer créixer els anys
i el que aprenguérem a l’arena,
ho hem perdut com estranys plens de pena.
segur que amb el temps en traurem nous guanys.
Ara que tot ha passat, que no em pertanys,
recordaràs l’estimació d'Helena,
i voldràs recuperar-la amb afanys,
trobant-me girada tota d’esquena.
Per a mi una nova primavera,
vindrà i em sortirà de nou al pas,
mirades dolces que no es calculen.
En la nova etapa que m'espera
feliç, reconfortada em trobaràs.
plegada de mans, amb dits que circulen.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2016/07/el-meu-primer-sonet.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada