Vinc d’una ferida al cor
que vull deixar enrere
amb el tacte nou
de la teva pell.
Vull reconèixer
de nou el teu cos
i examinar-me
com si d’aquest fet
me n’anés de nou
la vida malmesa
que he dut fins ara.
Cos obert i estirat, nu,
deixant que la retina s’obrís
com el desig i enfurismar
pel temps perdut
per estudiar i repassar
cada un dels punts estimats.
Repòs del cos,
de la memòria
d’aquell temps
que fou nostre
i que fins ara s’havia trencat ,
de nou farem nostre de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada