S’escapen com papallones
els records passats
i volen de flor en flor
pintant-se les potes
dels colors del pol·len
trobat en cadascuna d’elles.
Cauen a la fi víctimes
de la seva golafreria
en un jardí d’oblit,
campanetes i poncelles,
margarides i geranis,
totes s’obren a la mirada
amb les petites i furtives lladres
del nèctar floral.
És mon cor una altra flor
on has vingut a furtar la vida
d’un proper demà?
És l’aigua de l’oblit
la que assedegarà la set
de l’absència
o tant sols desfarà
un a un els records
que ens mantenen units?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada