Les paraules dolçament
surten de la boca,
com onades
en conversa retallada.
Em cauen els mots a la sorra
i naveguen entre els moviments
de l’aigua com en una dansa
jovenívola.
Em venen els records
i se’n van les esperances,
però a la fi res canvia
i el viatge perenne
desfà les paraules
i no en queda res més
que el ressò de la mar
desfent-les com la sal
dissolent-se
per fer de l’aigua,
aigua de mar.
http://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/03/entre-terra-i-mar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada