diumenge, 4 de juny del 2017

Pinta guspires



Pinta guspires
d’argent en retirar-se,
mentre treu
el mantell vermell
de sobre les muntanyes.
El sol vesteix de nit el cel
i crida suau la lluna mandrosa,
mentre s’apropa l’estiu
mirant festiu
la llarga nit de sant Joan
caminant a poc a poc.
La mar renta la platja
vora els amants
que la reben entre rialles i petons,
càlides carícies
que s’esbargiran de matinada.
Roda el món i en son rodar,
lliga mil nits de llunes canviants
amb els jorns
de mil sols cansats. 

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Un poema preciós dedicat al nostre sol, però on també la lluna el mar i són benvinguts...Perquè vesteix la nit de blau i engalana la platja pels enamorats...
Bon vespre.

Pep Cassany ha dit...

Gràcies per compartir els teus poemes amb tots nosaltres. Com d'altres companys i companyes, també disposo d'un blog d'opinió i relats. Et convido a entrar i compartir-lo amb els amics. Molt agraït . http://josep-cassany.blogspot.com