diumenge, 11 de juny de 2017

He escoltat tantes vegades




He escoltat tantes vegades
les paraules que no m'has dit,
que ja són meues,
sense deixar de ser els teus silencis.
Has llegit tants cop els meus mots,
que sense veu ja són teves les paraules
que no t'he dit,
llançades al vent tant de dia com de nit.
Les cançons que m'has cantat
i mai he sentit,
ja són les cançons de ma vida,
sense saber-les cantar,
no paro mai de taral·lejar.
Hem estat tant distants i tan a prop,
que hem estat diversos i unitat,
cadascú la seva vida,
sense deixar de viure la del costat.
I ara que la mort s'acosta,
la viurem de veritat,
qui sap si plegats,
qui sap si cadascú pel seu costat.
Hem estat bessons dispersos,
que la vida ha separat,
retrobats d'espurna en espurna,
per esperar quina nova espurna
tenim al davant.
Deix un bes en cada glop de brisa
i en cada gota de mar,
amb salabror d'absència,
amb absència de dolor.
Enyor que em trenca en bocins de temps,
amarats de records,
records que vindran
després quan la brisa sigui mar.

1 comentari:

M. Roser ha dit...

Preciós aquest poema fet com de contradiccions que no ho són, només aparentment...Sobretot m'han agradat molt els vuit primers versos!
I gràcies per regalar-nos aquesta cançó d'en Raimon que jo no coneixia i això que el vaig entrevistar ja fa anys, si tens curiositat per sentir-la, l'entrevista la tinc penjada al blog a la pestanya "Radio poètica"...
Bon vespre.