dijous, 22 de juny de 2017

Jo buscava una paraula



Jo buscava una paraula
i tu m’omplies de fets,
plens de silencis
que en costava portar a sobre
entre tanta absència.
Volia amagar-me dins teu
i tu escoltar una veu
de vellut.
De tant lluny,
se’m feia el camí
molt llarg
Volia estimar,
estimant un cos com el teu,
aprendre el teu cos
fent pràctiques
en qualsevol cos.
Callat em deies que no inventés
amors que no hi eren
i jo mirant-los als ulls
els hi deia: “Fuig que no hi ets”.
Es vestien
i ara si que eren un fantasma.
Et deia que tornava a ser un esperit
solitari
a l’espera de la teva presència,
una ombra que s’allargassava.
Tornava a fer camí,
I escriure versos
que des de l’horitzó llegies
Un cantó es vestia de petons i carícies,
paregudes a d’altres que em donaves.
però no iguals
obria els ulls, el fanal em contava a sota veu
que els petons es perdien com la primera neu
escalfada pel terra rugós clavat al cos desabillat
desmanegat,
cercant les marques
del plànol de la pell
que havien dibuixat les meves dents
i el roig dels llavis oasis del teu desert.
On ets Senyora, on puc trobar-te?
I escoltar que els batecs del teu cor
són els batecs que et dono jo.


1 comentari:

M. Roser ha dit...

Potser els batecs del cor substituïen les paraules...
Bona revetlla.