dissabte, 14 de juny del 2014

I jo deixar que cada mot



I jo deixar que cada mot
sigui la futura llavor
dels instants d'un futur proper,
restar silent
mentre es desenvolupen
entre pluges d'estels
i regats pels raig
de la lluna vagin creixent.
Acaronar altres records,
mentre espero el moment
de fer-los presents
amb nous records
que encara no ho són.
Veure passar els núvols
de vespres de tardor,
d'hivern,
 de primavera
o fins i tot d'un càlid estiu,
esperant un retorn
que s'allargassa.
Puc sentir la vida
-com tu- mentre passa,
mentre marca el cos
envellint la pell i el cor,
fent feble tot allò
que abans era fort,
mentre s'escapa lentament
batec  a batec
la poca força
que li resta al meu alè. 

1 comentari:

maria varu ha dit...

¡sentir la vida!

sentir el desig de ser-ho tot
i ser només un instant petit

arreplagar-ho tot
i recollir-ne només els records

llaurar amb sentit els camps
per recollir l’esdeveniment dels fruïts

¡sentir la vida!
arreplegar i deixar anar
viure i deixar morir
saciar-se per quedar-se buit

i cada matí
somriure al dia que neix
i saber dir adéu
al que se’n va

... sentir la vida..
el tatuatge inacabat
d’un batec