dissabte, 14 de juny de 2014

I entre els cabells



I entre els cabells
naveguen els meus dits,
descansant com en un port
els llavis en els seus.
Recordo que en deies
eren mentides, els mots,
que et parlaven d'ella.
Descansen nusos els cossos
després de l'exercici
desesperat
que nosaltres sabem
lluny de l'amor.
Un clam,
de solitud llunyana compartida.
Hem fet nostre, el llit furtiu
que no vas voler conèixer amb mi.
Els seus llargs cabells
embolcallen les tristors
amuntegades dels nostres cors.
I són les furtives carícies,
bàlsam que va atenuant
les velles ferides.
Tants silencis en el temps,
tantes paraules, per tu,
amb vernís de mentida,
per mostrar-te recelosa
d'un no res compartit.
Tan negar-me
les estones implorades
i els mots callats
entre somriures
i petons d'esbiaix.
Tancant portes
que altres cors trencats,
han entreobert dolçament,
sabent que no hi ha
res a guanyar, ni res a perdre,
només compartir la soledat distant
que altres cors  ens han deixat.