dilluns, 16 de juny de 2014

D’enyor el temps se’n nodreix



D’enyor el temps se’n nodreix,
de soledat el silenci
i de temor la nit.
Dis-me amiga
on és l’absent i el cercaré.
Esperar en la teva absència,
retrobar el teu somriure,
cercar l’escalfor
de tantes hores compartides.
Desfer somnis
que mai es fan realitat,
cercar rere els núvols plens,
la llum del sol,
aturar per un instant
el ball constant
de les ones juganeres,
fitar a escapar
del vent
en mig del camp solitari,
esperar-te,
em fa creure
que tot ho podré fer
quan estiguis amb mi.