diumenge, 2 de juny de 2013

Neix de nou un cor mort

Neix de nou un cor mort,
estabornit de dolor,
fa temps tant de temps
que ha oblidat el dolor
i el camí que li va dur.
Ara,
aquell cor resabut
fa dels errors vells
imatges noves,
mirall antic,
mirall nou d’amors i lluites,
de plaers amagats
i luxúries atònites.
Cerca una mort
que no vol,
una lluita
que sempre perd,
un amor
que mai troba,
un mot
que mai arriba,
una carícia
que es fa pedra,
uns llavis
que besen núvols,
unes llàgrimes
que són pluja,
un sol
que sempre es pon.
Un rellotge
que marca, sempre,
l’hora de l’adéu,
un tren
que marxa
i s‘escapa
d’una estació buida.
Un cos de dona,
folrat de temps fugisser,
un cabell
que oneja
com la mar
i es casa
de sirenes intrèpides.
Cerca en l’espai,
inuit,
amiga de glaç etern,
de camins de blanc gel,
de somriures càlids
que ensenyen al sol,
lluir-se entre altres estels.
Cerca mots enamorats,
en versos
que voleien pels cims
de mil mons diferents,
i són a la fi,
fills del silenci més plorat.
Neix de nou
un cor abans mort,
que el temps
dóna altra oportunitat,
més tu,
callada,
qui sap
si sirena d’altres mars,
el vols veure ofegat.
Neix de nou un altre cop,
un cor mort,
de tu enamorat.
http://desdeminoray.blogspot.com.es/2013/05/el-tiempo-no-espera.html