diumenge, 2 de juny de 2013

A cada glop d’alcohol

A cada glop d’alcohol
li neix al vell home un nou mot
i mentre beu,
el mot balla i crida nous mots,
si cau el cap cot
del vell poeta xop...
d’alcohol,
més dolç és el so
del vers remullat.
El vi negre fresc,
desperta en ell,
com l’enuig
del record de vells amors,
de petons endurits,
de llits calents
del cos nu
d’aquell,
seu amor perdut.
A cada glop
de nou surt
un vers de color
i només ell sent
el so amagat
de la màgica melodia
que l’obliga a ballar.
Si el teclat fos un piano,
sonaria una simfonia,
si el teclat fos
d’una màquina d’escriure
ja no la sentiria.
A cada glop,
ell sap que la fi l’invita,
que la vida se li finita,
a cada glop,
la seva vida se l’il•lumina,
a cada glop...
a cada glop es crema el cor
que ella li feria,
a cada glop viu per veure-la viva,
amb cada glop
que no seria el cel
si amb ell moria.
Amb cada glop,
neix el plany
de l’amor perdut,
del silenci
que no retorna,
del somriure
que l’enamora,
amb cada glop
es desfà
com castell de sorra,
l’imperi del record,
el destí de cada so,
el perfil de cada mot.
Amb cada glop,
s’aclareix el color gris
de la seva llibertat.
Amb cada glop
d’alcohol
li neix al home vell
dins del cos,
una nafra ,
taca de la seva mort.
Amb cada glop,
es mata per amor,
per no morir
company,
per no morir tot sol.