dissabte, 1 de juny de 2013

Cau un silenci de plom

Cau un silenci de plom,
mentre ressonen altres sons
en la petita habitació.
L’hotel de sempre,
l’habitació
que altres cops han triat,
els llençols
que potser s’han canviat.
Tot espera un niu d’amor,
d’un amor amagat,
cauen els instants
d’un rellotge foradat,
obren un temor
a cada moment més gran.
La nit pinta les parpelles
de són i ansietat,
la lluna balla un ball cansat,
lent en el seu caminar,
de tant en tant
les campanes
em volen despertar,
cants d’angoixa
em foraden per tots costats.
Carrers foscos,
finestrals tancats,
vents que udolen
per entre altres llars,
les parets es pinten
amb colors de soledat,
la mà em diu que el temps s’acaba
i s’estreny
com si em voles matar.
Ai! D’aquell temps.
Ai! D’aquell mirar.
Ja s’enfosqueix el jorn
i el meu estimar.
Ai! Que ho saps,
que silent no et vull,
nua al meu costat.
http://calpurni.blogspot.com.es/2013/05/paura.html