divendres, 31 de maig de 2013

Com una segona pell

Com una segona pell
em marca la roba el teu cos,
ajustat tant
que la imaginació no té lloc,
només cal mirar el teu cos
i deslliurar un amor impossible.
M’enamora el somriure
que desfà el glaç
i el cabell
que vola al vent
mentre em dius
per un nom inventat
que conjuga intimitat
i secret clar
a la llum del sol estelat.
M’ensenyes un cos
que vull aprendre,
i un somriure
que de nou m’enamora,
mentre el silenci em diu,
que ets penyora d’un altre voler.
Passa com un riu lentament
cada dia estones
d’aigua tranqui-la
i quan el sol s’acaba
marxes fugint
d’un raig lunar
i em deix somiant
el teu retorn
amb un altre jorn
de sol fugaç.
Enceta l’olor del cos
que em fa somiar
altres estones
al teu costat,
mentre et se d’un altre,
el cor enamorat.
Com una segona pell,
et marca la roba el teu cos,
ajustat,
tant que no em cal imaginar,
només plànyer
l’amor que no vol arribar.