dijous, 23 de maig de 2013

Cau el temps de les paraules

Cau el temps de les paraules
en el teu pou del silenci.
Cauen els pètals
de les margarides
als meus peus,
en la muda resposta
al teu silenci.
Cauen llàgrimes de soledat
galtes avall
mirant els núvols passar.
Cauen els instants
com grans de sorra
en el rellotge del temps
i no et veig arribar.
Cauen les forces
d’uns braços abans ferms
i ara em tremola la mà
en escriure aquests mots.
Cau el sol
dolçament sota un llit
de mar blava
a comptar estels
fins poder dormir .
Cauen closos
els ulls cansats
de tant mirar
un horitzó nou
on esperar els teus petons
en forma de paraules.
Cau poc a poc l’esperança
de no estar filant el tapis
d’un comiat silenciós.

1 comentari:

Inuit ha dit...

Hola Pes,
De vegades, penso que et conec. És ben curiosa aquesta sensació.
Un somriure i alguns pensaments a la mateixa hora de la teva publicació.