de la seva veu,
i guardo com un tresor
quatre mots
amagats al cor.
El seu cos es boira
en la matinada
d’un nou hivern
que es desfà
amb el sol del migdia.
Mentrestant el temps
passa fred
a la vora d’un riu
que vol ser blau
com el cel
i emmirallar els núvols
que jugant
van sortint i entrant.
No tinc res
pel que vaig lluitar,
res em queda
del nostre passat
tan sols quatre
mots amagats.
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/11/en-el-caliz-de-tu-amanecer.html
2 comentaris:
Ens queda el record que ens dóna esperança.
Com diu Blas de Otero en el seu extraordinari poema:
Si he perdut la vida, el temps, tot
el que vaig tirar, com un anell, al'aigua,
si he perdut la veu en la brossa,
em queda la paraula.
Sí, malgrat tot, sempre ens quedarà la paraula.
Publica un comentari a l'entrada