i encara que sense entendre-la
se m’apareix amb la teva faç
descansant
a la meva espatlla
mentre ballem
aplegats lentament
al so de la cançó.
Entenc el to
i trobo la cadència del cos
entre les mans
mentre sona la música,
em pregunto en la penombra
del temps perdut
perquè hem deixat passar
cadascuna de les oportunitats
pinçant com cireretes
aquells petons
d’amagatotis sota escales de museus,
en portalades entreobertes,
mig a contracor dels teus silencis
que em deixaven fer.
Tanco els ulls
mentre s’acaba la cançó
que m’has fet escoltar,
per a pensar amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada