dissabte, 13 de novembre de 2010

Amb el vertigen del temps aturat

Amb el vertigen del temps aturat,
dels llavis a punt del bes,
del tou del dit a toc de pell,
del negre dels teus ulls
dins del meu cor...
Amb el vertigen de l’instant
que s’escapa cap a la felicitat
i la nuesa que l’acompanya.
Amb el vertigen de restar
una eternitat al teu costat.
Safe Creative #1011137844176
http://huyana9.blogspot.com/2010/05/quan-la-pell.html