dissabte, 9 d’octubre de 2010

Va pintant el parral

Va pintant el parral
les fulles de colors,
ja ve la tardor!
Queden penjats
entre les branques altives
restes del raïm pansit
que les abelles
han menjat tot l’estiu,
també pansit.
De tant en tant,
fulles cauen preparant el llit
caient al terra humit.
Corren desesperades
les darreres formigues recollint
dels grans buits,
la pell resseca
i la llavor abandonada.
S’atansa el temps de l’abric
i del cel plomís,
del carrer solitari
i de la tarda curta,
torna de nou el temps
d’escoltar-te
amb veu de vent,
recitar els poemes verges
i coure’ls amb brou de silenci,
sucós,
prou calent,
que entri be,
com sempre...
I si de cas fitaré
finestra enllà
per si arriben de nou
coloms amb els teus mots.
Safe Creative #1010097537920
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/09/visperas-de-otono.html

1 comentari:

rebaixes ha dit...

M'alegra veure els teus versos. Tot arriba fins el despullar dels ceps per que ja han donat el seu fruit,
vi al trull o raïm penjat al rebost,,, fins aprenen de pintar les pàgines del seu vestit,fins les posen al terra,catifa acolorida,per que la paraula del cerç les amurrii en un bordó agermanades...
...........
Quan veig el teu escrit et sento prop i sé que tot el funciona... Anton.