I tot i així hem pintat el silenci
amb els colors de l’oblit
en nits de lluna nova
on els estels son diamants diminuts
en una mina de carbó abandonada.
I es trenca de nou el silenci
quan cruix la teva pell amb la meva
com dos papers de vidre
que es gasten l’un amb l’altre
en una lluita sense sentit.
I cau de nou el silenci entre nosaltres,
quan les mudes paraules mortes
s’esbiaixen cercant un sexe absent
a les trèmules demandes.
Són els silencis més abjectes de tots,
fruits del desafecte que em duu camí avant.
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/06/palabra-moribunda.html
1 comentari:
Preciós...
Publica un comentari a l'entrada