guardo dins meu
amagats tots els sentiments
que no han sortir:
prohibit tenir-los,
prohibit dir-t’ho,
impensable sentir-ho
dels teus llavis.
Amagats els secrets de l’estima
que guardo en el silenci
de les nits fosques i els dies nuvolats,
grisos com l’existència
a la qua em veig abocat.
A espatlles de la gent
m’amago per estimar-te,
secret callat dins la boira
que m’embolcalla
fugint de mirades
que em traeixen i mots
que espelleten
de viu en viu el cor adolorit.
Tinc sense voler tenir
el millor secret amagat
per mi ben endins
i tot i així en sento trist,
molt trist.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/06/secreto.html
2 comentaris:
De vegades no tenim més remei que amagar el que sentim...que bonic que t'ha quedat.
Crec que es bon senyal que et mostris optimista...Que segueixi tot bé us desitjo. Anton.
Publica un comentari a l'entrada