Jugo amb les lletres del teu nom,
com tu jugues amb els somnis del meu cor.
Deleixes dels colors que t’envolten,
quan embolcalles els que m’agraden i els oblides.
Tu et vols semblar a les fúries que els temps ens porten,
però m’abandones al silenci més fosc.
Si ara em sembles el teu nom tan bell
com la persona que em va enamorar,
series l’arc de sant Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada