Amb la planura
als peus
i el cel
oferint vassallatge,
corona l’agulla
el seu triomf.
Em deixes el color
com a penyora
i els traços
com camins a l’aire
per poder volar
vers el teu campanar.
Quan s’apagui la llum,
tornarà el demà
a ser tant contundent
com ho és avui?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada