Cercant l’amor esbandeixes
de la vora l’estimació.
Obcecada pel que està lluny,
ensopegués amb el que tens a prop,
caus i demanes perdó sense mirar res de res.
Llances paraules al vent i escoltes el seu remor.
Però ets sorda a les que venen de retorn.
Et deixaré fluir com les aigües del riu
que remullen els meus peus a l’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada