Cau la nevada
sobre el món del teu cap
i pinta de blanc notes silents
als cabells entrelligats.
Es veu la bellesa
del blanc minúscul
sobre la corona
de pèl estirat.
Per un moment
que no es desfà
ontemplo la bellesa del fet,
posat sobre una figura innocent,
i em fa venir
de la memòria guardada
la prestància del bell cabell blanc
de l’avia estirant
cada un dels fils emblanquinats
del seu cap,
esperant ara les notes negres
dels dies que han de venir
i guardar amb la valentia
dels que han patit
i seguiran patint.
Però no féssim volar el temps
més del que toca.
