Em ve el record
d’aquest passatge
que jo volia solitari
ple d’ànimes bullicioses
seguint l’olor de mil formatges,
el gust de mil formatges,
la essència de mil vides
vingudes
de mil llets diverses.
Maridats vins d’arreu
de les planes
i de les muntanyes.
No vull oblidar
la solitud perduda,
caminant entre flaires i veus,
gaudint de tantes arribades
que ja mai en podré marxar.
Són els camins,
passos que em duen
fent voltes i més voltes
per la vella Devesa,
de la vella bella Girona,
no vull cercar la lleona
perquè el cor
no vol dur-me enlloc més.
M’asseuré en qualsevol banc
i gaudiré les mils olors
i els mil gustos
fins que la meva ànima
sigui una branca més
del desfullat bosc
de la Devesa .
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/03/la-devesa-de-girona.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada