Com un rierol
que rep de la pluja
i deixa anar a la terra seca
les gotes que viuen en ell.
La vida té
en aquests instants
les gotes que li venen
i li marxen.
Aquells que es guarden
en el record
i s’esperen en el desig.
L’esperança
és l’arc de Sant Martí
que pinta de color
els moments grisos
que ens envolten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada