Amb el parlar dels nens
poses les veritat fàcils d’entendre,
innocència tan plana
que t’entra sense adonar-te,
i et preguntes
com no ho he dit jo abans?
Tan simple
com beure un got d’aigua,
com pensar amb un futur feliç,
com fer preguntes a la vida
a l’abast de criatures
dos pams a tocar del terra.
Li vaig preguntar a Mafalda
en un parc d’Oviedo
i sense deixar de mirar al davant,
em va respondre
en un resignat silenci.
La pregunta, quina si no,
com t’ho fas?
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/09/efemerides.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada