Pacient com aquell esguard silent,
va escoltant les històries velles
de pedres belles,
mots que suren per l’aire quiet
d’un jorn pacient.
I sentir dins meu
que tinc tant a la vora
tresors incalculables
que mai podré guardar
entre les puntes dels dits
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/11/finestra-mirall.html
1 comentari:
Lleuger com un vol de papallona,
olorós com l'espígol,
amb mots que suren per l'aire quiet
d'un dia joiós i bell.
Així em passa l'amor per les puntes dels dits,
amb la riquesa de tanta història viscuda,
amb la pau que acompanya els instants
incomprensibles, de tant petits i tan immensos,
de tant intensos i tan plàcids.
Publica un comentari a l'entrada