Freguen les cordes
i sona el dolç so
de la música rere
el vent de la flauta,
com un camí que anem
fent passejant.
Esperem l’entrada del saxó,
pausat mirant de fit
el contrabaix puntejat
amb pessics sonors.
Sis plau, no diguis res,
deixa’m escoltar-ho tot.
Després els meus llavis
seran teus
i podrem dir totes
les paraules del mon.
1 comentari:
Has fet bé en recuperar el vídeo.
Moltes gràcies!.
Publica un comentari a l'entrada