Esperant que m'obrin la porta,
estic entomant una lleu pluja
que m'està xopant.
L.'aire em busca
i no em cal amagar,
segur que amb el que cau
em vol atrapar.
Deix caure l'aigua
totalment derrotat,
mentrestant
veig la gent
tot estant,
uns corrent,
els altes aixoplugant.
Pel mig del carrer
ben molla
ve una colla
mig caminant
mig corrent
riuen amb la joia
del jovent.
Esperant que m'obrin la porta
veig tota mena de gent
veient sota la pluja
com es comporta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada