Deix lliscar l’ànima
entre borboll de boca oberta
i ulls clucs,
vol reposar el cos cansat
i el cor adolorit.
Reposa en el teu llit
fent el darrer camí,
un camí amb tintura d’oblit,
que mai tenyirà
el record d’un fill,
d’una família,
d’uns amics amb qui compartir
un passat,
un present
i amb puntades tatuades
un futur ple d’enyorances,
de l’enyor de qui fores,
de l’enyor compartit,
de l’enyor de tota pinzellada
que ens deixa al descobert
la persona que vas ser.
Compartint l’excedent d’amor,
que et van extraure a mitja vida,
deixant-te sense el teu company.
Encara havies de ser mestra i mare,
però més enllà dels nostres desigs,
s’ha decidit el contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada